Vaig començar aquest blog amb la intenció d’escriure almenys un post setmanal on anar exposant les meves idees, inquietuds o opinions sobre quelcom que s’anés succeint en els àmbits que son del meu interès i que podien ser-ho per compartir.
El tema en que no vaig pensar va ser precisament el que m’ha fet aturar aquesta activitat durant aquets mesos, no sé si es tema per compartir…el que si és es el més general de tots, que ens afecta i afectarà a tots sense exempció…..la mort.
La nostra societat occidental no està preparada pel traspàs a una altre vida, no estem preparats per assistir impotents al deteriorament i final de les persones estimades, tot i ser creient resulta molt difícil quan et toca d’aprop.
Ja fa uns mesos que la meva mare ha patit diversos entrebancs seriosos de salut, dels que se’n anava sortint per la seva fortalesa i ganes de viure, però estem arribant al final……i cada dia es més dur!!!
Et ve a la memòria tota una vida, la teva infantesa, els moments de felicitat i els difícils i el paper que sempre te una mare, LA TEVA!!!, que és única.
Vull compartir el meu dolor i tristesa amb tots els que esteu en situacions semblants, però també vull compartir la seguretat d’una vida millor on es retrobarà amb la resta de persones estimades i des d’allà vetllarà per tota la família, com ha fet sempre.
